Simetria esfèrica
La simetria esfèrica és la simetria respecte a un punt central, de manera que un sistema físic o geomètric té simetria esfèrica quan tots els punts a una certa distància del punt central són equivalents.
Física
[modifica]Un cert nombre de problemes físics d'interès, especialment relacionats amb la teoria de camps, els medis continus o la teoria quàntica són més fàcils de resoldre quan les dades de partida té simetria esfèrica, ja que la solució per a certes magnituds incògnites també tindrà simetria esfèrica. Això permet reduir un problema amb tres coordenades espacials a un problema d'una variable (variable radial). Per exemple en diverses àrees de la resolució de certs problemes requereix estudiar l'equació de Poisson següent:
Quan la funció "font" té simetria esfèrica, és a dir:
El problema pot reformular en termes de dues variables com:
On:
Teoria de grups
[modifica]Donat un problema geomètric o físic caracteritzat per un cert nombre de magnituds escalars o propietats tensorials es diu que el problema té simetria esfèrica si hi ha representacions F p, q del grup SO (3):[1]
Tals que:
Aquesta última expressa la condició que el fet de girar el sistema d'eixos deixa forminvariantes les quantitats bàsiques que caracteritzen el problema.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Galindo i Pascual, pàg. 239-250.
Bibliografia
[modifica]- Girbau, J.: Geometria diferencial i relativitat , Ed Universitat Autònoma de Barcelona, 1993. ISBN 84-7929-776-X.
- Galindo, A. i Pascual P.: Mecànica quàntica , Ed Eudemo, Barcelona, 1989, ISBN 84-7754-042-X.